La pissarra digital com a escenari de la interactivitat a l'aula.

La pissarra digital com a escenari de la interactivitat a l'aula.

dimarts, 16 de novembre del 2010

El programari de gestió de les PDI


El programari de gestió és el que és inherent a cada tauler i que és imprescindible per accedir a tots els processos d’interactivitat que permet el dispositiu.
L’ordinador que està connectat amb el tauler sempre ha de tenir instal·lat el programari de la marca del tauler. És imprescindible per a un bon funcionament de la PDI.
El programari de gestió sempre se serveix amb el tauler, però també es pot descarregar des del web del fabricant previ registre i disposant d’un número de sèrie del producte.
Després de la instal·lació, quan s’obre per primer cop el programari, cal que l’ordinador estigui connectat amb el tauler interactiu per tal que el detecti i siguin operatives totes les seves aplicacions. La connexió de l’ordinador amb el tauler se sol fer de dues maneres, la primera, i més comú, mitjançant cable USB o paral·lel, i la segona, a través de Bluetooth. 

La configuració de la PDI

Els diferents programes de gestió de PDI permeten accedir a diferents opcions de configuració del dispositiu (idioma, dispositius mòbils, orientació/calibratge…). La manera de fer-ho varia segons el tipus de PDI (Taulers de control, Administració de dispositius…).
La primera operació que s’ha de realitzar, un cop l’ordinador ha detectat el tauler, és Orientar o Calibrar o Alinear. Amb aquesta operació es defineix quina és la superfície de treball del tauler. Aquesta superfície sol coincidir amb les dimensions de la imatge projectada pel videoprojector.
Aquesta operació, que serveix perquè hi hagi precisió en la resposta del tauler, s’ha de realitzar prement amb el dit o amb un punter electrònic sobre el punt de calibratge o centre de destinació (marcat amb una creu). Aquesta acció es realitza escollint l'opció Orienta del menú que es desplega clicant sobre la icona d'accés directe del programari de gestió. 


Orientar, calibrar o alinear és una operació que s’ha de realitzar sempre que el tauler o el videoprojector s’hagin mogut de lloc. També convé realitzar-la de tant en tant, perquè les pissarres digitals interactives, amb l’ús continuat, solen desalinear-se i perden una mica de precisió, precisió que es recupera si es realitza de nou l’operació. 

Característiques del programari de gestió de les PDI

El programari de gestió de les PDI, a banda de gestionar el tauler, disposa d’una sèrie d’eines i aplicacions que permeten fer presentacions, visualitzar arxius i executar altres programes, elaborar objectes d’aprenentatge, etc.
Els tipus d’eines que el programari de gestió té per interactuar amb allò que es mostra en pantalla i executar altres aplicacions es poden classificar en:
  • Eines de notes: llapis, marcador, llapis de color, text…
  • Eines d’edició: tallar, copiar, enganxar, esborrar…
  • Eines de creació i de gestió de pàgines: pàgina nova, endavant, enrere, plantilles, classificador de pàgines…
  • Eines de presentació: zoom, ombra de pantalla…
  • Eines de gestió: crear i desar arxius, exportar a altres formats (pdf, imatge, pàgina web…)…
  • Altres eines: enregistrar i reproduir, teclat virtual, galeria d’imatges…
En aquests vídeos es mostren les eines que podeu trobar en un programa de gestió de PDI, concretament l'exemple usat és el de la Mimio. 
D’una manera molt esquemàtica, i per entendre les possibilitats que el programari de gestió dóna, es podria dir que aquest programari permet que una PDI actuï com:
  1. Una pissarra tradicional.
  2. Un ordinador.
  3. Una eina d’autor.
  4. Una carpeta de recursos.

a) La PDI és una pissarra tradicional.

El programari de gestió de les PDI permet simular una pissarra tradicional damunt el tauler.
L’Smart Software, l’Interwrite Workspace i el Mimio Studio (per citar el programari dels models de PDI presents al catàleg que el Departament d’Educació posa a disposició dels centres educatius) poden actuar talment com una pissarra tradicional de guix o de retolador, és a dir, que sobre un fons en blanc el professorat hi pot escriure, guixar, dibuixar, esborrar mentre explica, comenta, presenta…, amb el valor afegit que quan s’acaba la sessió ho desa i pot reprendre el discurs a la sessió següent. No com amb la pissarra tradicional que quan acabava la sessió el professorat havia d’esborrar tot allò que hi havia escrit, guixat i dibuixat.

b) La PDI actua com un ordinador.

Abans d’incidir en aquesta característica, caldria introduir un nou concepte, el de programari de treball, que és aquell programari instal·lat en un ordinador i que el professorat fa servir habitualment per desenvolupar la seva tasca, és el cas dels processadors de textos, programaris per fer presentacions, fulls de càlcul, JClic, Quaderns Virtuals, programes de tractament de so, d’imatge…
El programari de gestió de les PDI permet interactuar amb l’ordinador a través del tauler, és a dir, aquest es converteix en una pantalla d’ordinador sobre la qual hom pot accedir, activar, presentar i exercitar qualsevol recurs elaborat, ja sigui amb el programari de gestió o amb el programari de treball.
El dit (per a les PDI tàctils) i el punter digital (per a les PDI digitals i les portables) substitueixen el ratolí per obrir arxius i executar aplicacions. Per exemple, per passar una a una les diapositives d’una presentació feta amb Impress o PowerPoint, només cal clicar damunt el tauler amb el dit o amb el punter digital, sense haver d’accedir al teclat o al ratolí de l’ordinador, per fer-ho.
Els objectes d’aprenentatge elaborats amb les eines d’autor com el JClic, el Hot Potatoes, els Quaderns Virtuals o el Neobook, simulacions i applets de Java i els llibres digitals són alguns dels recursos als quals hom pot accedir, activar, presentar i exercitar damunt d’una PDI.
Dues maneres d’interactuar
Per poder interactuar amb aquests recursos els programaris de les PDI disposen d'un conjunt d’eines que permeten actuar-hi directament al damunt: marcant, assenyalant, escrivint, capturant, etc.
a) La primera són les anomenades eines flotants, perquè una barra amb les eines més usuals “flota” a la pantalla per damunt de les aplicacions, recursos i programes que hi ha oberts.
Clicant aquí trobareu més informació sobre les eines flotants del Smart Software i la manera de personalitzar la barra.
Les accions que hom fa sobre les aplicacions, recursos i programes poden ser capturades i recollides en una pàgina del programari de la PDI.
b) La segona és l’anomenada tinta electrònica o capturador de tinta o Ink Aware: vol dir que es pot escriure i dibuixar en un arxiu que estigui actiu. En principi la compatibilitat fa referència als programes del paquet ofimàtic Microsoft Office així com en alguns programes de tractament gràfic i de presentacions. En el programari Interwrite Workspace, aquesta opció se l’anomena modalitat oficina.
Mitjançant aquesta opció, les anotacions que es fan damunt els arxius d’aquests programes passen a formar part de l’esmentat arxiu com una imatge.
Clicant aquí trobareu més informació sobre les característiques de l’Ink Aware del programari Smart.

c) El programari de les PDI és una eina d’autor.

Les eines d'autor són instruments de creació i de treball intel·lectual que permeten generar un entorn d'aprenentatge dinàmic. Entre les seves funcionalitats destaca, per damunt de totes, la possibilitat de crear objectes d’aprenentatge, presentacions o petites aplicacions des de la mateixa eina.
Les eines d'autor més bàsiques són aquelles que només permeten un nombre limitat d'accions perquè l'usuari interactuï amb el sistema, com per exemple, crear mapes sensibles o anar d'una diapositiva a la següent.
Les eines d’autor més conegudes són les eines ofimàtiques, de tractament d’imatge i per a la creació de materials multimèdia com el JClic, el Hot Potatoes o els Quaderns Virtuals, així com el Flash.
El programari de les PDI, com l’Smart Notebook, l’Interwrite Workspace o el Mimio Notebook pot actuar com una eina d’autor, sempre que es tingui instal·lat a l'ordinador personal per a la preparació del treball a l'aula.
El programari de les PDI disposa d’unes eines que permeten la creació d’objectes d’aprenentatge: presentacions, aplicacions multimèdia… Aquestes eines que s’han identificat a l’inici d’aquest apartat són les eines de notes, d’edició, de creació i de gestió de pàgines, de presentació i de gestió, així com altres eines més específiques.
En aquestes dues adreces es presenta una seqüència per a la creació d’un objecte d’aprenentatge a partir del programari Smart Notebook:
D’una manera abreujada, els passos per a la creació d’un objecte d’aprenentatge són:
  1. Elaboració d’un guió previ on s’identifiqui l’estructura, els continguts i les activitats d’aprenentatge que s’hi volen incloure.
  2. La creació d’un fitxer i la inserció de pàgines en blanc.
  3. Inserció d’objectes (imatges, formes, text, arxius de so, arxius de vídeo, arxius de Flash…).
  4. Tractament d’aquests objectes (agrupar/desagrupar, blocar/desblocar, transparència, color, interactivitat, reconeixement de text…).
  5. Inserció d’enllaços…
  6. Identificació d’aquells materials complementaris que hom pensa utilitzar en l’explotació didàctica de l’objecte d’aprenentatge.

d) El programari de les PDI és una carpeta de recursos.

S’ha comentat que el programari de la PDI pot actuar com una eina d’autor per a la creació d’objectes d’aprenentatge. Per facilitar aquesta tasca cadascun dels programaris inclou una Galeria amb milers de recursos de tota mena útils per a la dinàmica de treball a l’aula i per a la creació d’objectes d’aprenentatge.
La Galeria s’organitza en carpetes i els recursos que conté són de diferents tipologies: imatges (dibuixos, fotografies, gràfics, etc.), sons, animacions, fons de pantalla, plantilles per a pàgines, plantilles d’arxius multimèdia per a la creació d’activitats i, fins i tot, mostres de lliçons, és a dir unes unitats didàctiques creades a partir del programari de cadascuna de les PDI i plantilles per al seu disseny.
A més la Galeria permet una personalització amb la incorporació d’aquells recursos que el professorat utilitza de manera habitual per a l’elaboració dels objectes d’aprenentatge propis.
Clicant aquí trobareu informació sobre la Galeria de l’Smart Notebook i la manera d'organitzar el contingut propi.

Els arxius que es creen amb el programari d’algunes PDI actuen com una veritable carpeta. Disposen d’una opció que permet incorporar a manera d’arxius adjunts altres recursos: arxius de text (programacions o els fulls de les activitats dels alumnes), altres presentacions, vídeos, sons, arxius multimèdia, enllaços, etc.
D’aquesta manera en un sol arxiu el professorat té a l’abast tots aquells documents que necessita per desenvolupar una seqüència didàctica. 

Altres eines presents als programaris de les PDI que afavoreixen el procés d’ensenyament-aprenentatge

La majoria de programaris de PDI disposen d’una sèrie d’eines addicionals com una gravadora i un reproductor de vídeo.
  • La gravadora pot capturar un escriptori actiu (una part o en la seva totalitat), sincronitzat amb àudio, per crear un arxiu de vídeo. Permet gravar presentacions i activitats de pantalla que a posteriori poden ser reproduïdes amb un reproductor de vídeo.
  • El reproductor de vídeo que porten alguns dels programaris de PDI disposa d’unes funcions pròpies que donen un valor afegit al visionat d’arxius de vídeo, com aturar la imatge automàticament en el moment d’aixecar el llapis o punter, subratllar, marcar, assenyalar, escriure amb el llapis o punter, desaparició de les marques i dibuixos fets sobre la pantalla, etc.
A més, el programari també sol tenir altres eines com un reflector/focus i una cortina de pantalla que poden ser útils per centrar l’atenció, una calculadora, un teclat virtual, una lupa, de captura de pantalla, etc. 

La compatibilitat

Si es treballa amb diferents models de PDI no es podran compartir materials i recursos fets amb els programaris propis de cada marca, gairebé tots són incompatibles.
Fins fa ben poc, bona part dels programaris de PDI mantenien tancades la majoria d’aplicacions si no s’usaven connectats amb el tauler propi. D’un temps ençà alguns fabricants comencen a apostar per versions del seu programari “alliberades”, és a dir, que es poden usar damunt de taulers diferents dels de la seva pròpia marca i aconseguir explotar gairebé el 100% de possibilitats del tauler. En aquest moment el programari de gestió d’un model de PDI esdevé programari de treball en un altre model de PDI.
Són pocs els casos de compatibilitat: el més evident són els arxius generats amb l’Activsoftware de la PDI Promethean, que es poden obrir amb el programari de l’Smart i viceversa.

  • A cavall entre un perifèric i una PDI, l'any 2008 Johnny Lee va presentar un sistema que emulava una PDI a partir del comandament de la Wii, anomenat Wiimote. La proposta de Lee no tenia associat un programari de gestió. Smoothboard soluciona aquesta qüestió i dóna l’opció de descarregar un programari de gestió d’aquestes pissarres interactives que es troba en 15 idiomes.
    Té disponibles eines flotants que proporcionen les prestacions comunes en els programaris de gestió d’una PDI en tot el que fa referència a les anotacions, posem per cas. Però compta amb una particularitat que li dóna una potencialitat força notable: disposa d’una opció de compatibilitat amb el PowerPoint i de l’opció de criteris de navegació; fet que li permet no esdevenir un simple programari de suport a una projecció, sinó gestionar tot un seguit d’eficients elements d’interacció amb la pantalla. Per a més informació podeu clicar aquí.

Accés al programari i tutorials

Interwrite

Mimio

SmartBoard

Pissarres digitals interactives en línia

Cada cop són més comunes les aplicacions en línia que simulen un programari de PDI. Entre els seus avantatges destaquen:
  • No els cal necessàriament l'ús d'un tauler interactiu.
  • Facilitat d'ús.
  • Inclouen les eines bàsiques per usar-lo per a senzilles presentacions.
  • Disposen d'aplicacions per a Smartphones.
  • Són multiplataforma (no estan lligades a cap marca en concret).
  • Permeten compartir i elaborar en línia els recursos.
Entre les eines que s'hi poden trobar destaquen les:
  • Eines de notes: llapis, marcador, llapis de color, text…
  • Eines d’edició: tallar, copiar, enganxar, esborrar…
  • Eines de creació i de gestió de pàgines: pàgina nova, endavant, enrere…
  • Eines de gestió: crear i desar arxius, inserció d'imatges i d'arxius…
Per tal de poder accedir a totes les seves prestacions cal crear un compte d'usuari.
Algunes d'aquestes pissarres digitals interactives en línia (Whiteboard online) són:

Alguns dels llibres de text digitals disposen d'una barra d'eines flotants que permet interactuar-hi al damunt (marcadors. llapis, inserció d'enllaços, d'imatges…), de manera que allò que el docent anota, marca i insereix queda inclòs al llibre de text digital com un contingut més
Publicat per a Cap comentari:

dimarts, 2 de novembre del 2010

Perifèrics


L’optimització d’una eina com la pissarra digital interactiva es veu afavorida per l’ús de perifèrics. Entre els que donen un valor afegit a l’acció docent que té com a base la PDI destaquen el visualitzador digital, les consoles de resposta i les tauletes digitalitzadores.

Perifèrics
a) El visualitzador digital o càmera lectora de documents
És un perifèric que connectat a través de l’ordinador o d’un videoprojector projecta imatges, documents digitalitzats, fotografies, esquemes i gràfics, textos manuscrits, retalls de premsa escrita i cossos tridimensionals. En general es tracta d’una eina que afavoreix la motivació i l’atenció de l’alumnat i que permet la presència a l’aula de tot un seguit de recursos que faciliten la comprensió de l’alumnat en determinats temes.
Els visualitzadors generalment incorporen les possibilitats d’una videocàmera, una càmera de fotos i el clàssic projector, amb les quals es poden capturar i mostrar en temps real els objectes de projecció des del mateix original. La videocàmera que tenen incorporada alguns visualitzadors permet projectar vídeo en directe de qualsevol activitat, des d’una reacció química o un experiment de física, fins a capturar la imatge a través del visor d’un microscopi.
Per poder utilitzar totes les possibilitats que dóna una eina com aquesta cal instal·lar a l’ordinador el programari específic del visualitzador. Més informació sobre el visualitzador digital i la seva possibilitat de compatibilitzar-se amb una PDI.
b) Les consoles de resposta
Són sistemes basats en la resposta a l’aprenentatge (learner response systems). Mitjançant aquest sistema l’alumnat pot respondre a les preguntes realitzades pel professorat amb un comandament a distància mentre un programari captura les seves respostes i les presenta al tauler.
El kit de les consoles de resposta sol estar format per un programari, uns comandaments a distància i un receptor que permet al professorat obtenir respostes de forma immediata a preguntes concretes, per tal de comprovar la comprensió d’allò que en aquell moment s’està treballant a l’aula.
El tipus de preguntes que es poden crear són variades: de respostes múltiples, veritable o fals, amb més d’una resposta correcta… També són una bona eina per a la realització d’activitats participatives.
c) La tauleta digitalitzadora o tauleta gràfica
És un dispositiu que permet l’elaboració de gràfics diversos sobre una pantalla i per extensió sobre un tauler. Consisteix en una petita superfície damunt la qual un llapis especial assenyala unes coordenades que, un cop processades per l'ordinador, són visualitzades sobre la pantalla i/o tauler. Es pot usar per dibuixar, pintar o escriure directament en les aplicacions que ho permeten (dibuix, pintura i escriptura lliure sobre l’àrea sensible com si d’un llapis, retolador, aerògraf o pinzell es tractés).
En aules on encara no es disposa d’ordinadors per a l’alumnat el teclat i el ratolí inalàmbric són dos perifèrics, d’entrada, indispensables.
Publicat per a Cap comentari:

Objectes d’aprenentatge elaborats a partir d’altres eines d’autor

Els objectes d’aprenentatge més utilitzats a l’aula són els que s’elaboren amb eines d’autor com JClic, Quaderns Virtuals, Hot Potatoes i Flash, així com els que tenen com a base un programa de presentacions o un editor de pàgines web.
Uns altres objectes d’aprenentatge són els SCORM (Sharable Content Object Reference Model). Els SCORM funcionen com un paquet que pot incloure pàgines web, gràfics, programes Javascript, presentacions Flash i qualsevol altre element que sigui funcional dins una pàgina web. Per a la seva creació s’utilitzen uns programaris de codi lliure, el més conegut dels quals és el Reload. Una de les principals característiques d'aquests objectes és la seva integració en entorns virtuals d’aprenentatge (EVEA). La plataforma més coneguda és el Moodle.
Publicat per a Cap comentari:

dilluns, 1 de novembre del 2010

Fonts de programari per a PDI (repositoris)

Una font de programari, també anomenada repositori, és un lloc centralitzat on s'emmagatzemen i es mantenen paquets de programari, habitualment en bases de dades o arxius informàtics.
A la pràctica anterior s’ha explicat que el programari de les PDI pot actuar com a eina d’autor per a la creació d’objectes d’aprenentatge. A la xarxa es poden trobar nombrosos repositoris que recullen aquests objectes d’aprenentatge tan específics. A continuació s'enuncien algunes fonts de programari amb arxius elaborats amb el programari de l’SmartBoard, Interwrite i Mimio.
Publicat per a Cap comentari:

Què es pot fer amb una pissarra digital interactiva a l'aula?

Dinàmiques habituals a les aules tenen amb l'ús de la PDI una important amplificació derivada de la seva potencialitat tecnològica:
  • Exposicions i explicacions (descripcions, argumentacions, enumeracions…) temàtiques. Les quals poden ser a partir de materials propis o d'altri: llibres de text digitals, blocs, web, és a dir tots aquells recursos que puguin contenir les informacions bàsiques per al treball a l'aula. Les exposicions que el professorat fa poden anar acompanyades de preguntes de comprovació in situ sobre els coneixements de l'alumnat. Amb aquesta acció l'estudiant pot presentar allò que ha cercat o el resultat d'un treball, en fi, l'estudiant també pot fer de docent.
  • Seguiment d'activitats individuals o col·lectives. La pissarra digital interactiva permet comprovar les dificultats amb què es troba l'alumnat en realitzar activitats d'aprenentage, ja sigui de manera individual o col·lectiva, en plataformes d'e-learning.
  • Posada en comú d'activitats individuals o col·lectives. De la mateixa manera que es fa el seguiment de les activitats que es realitzen individualment i col·lectivament en una plataforma d'e-learning, també es pot fer la correcció col·lectiva.
  • Anàlisi visual i composició artística. Així es pot usar la PDI per:
    • Analitzar gràficament la composició de fotografies, per exemple fixant-se en els centres d'interès, les tensions compositives o les qüestions d'il·luminació i d'equilibri.
    • Fer una anàlisi formal d'una obra d’art, per exemple dibuixant les línies que marquen la composició, subratllant-ne el cànon, marcant la perspectiva o reconeixent les formes geomètriques predominants.
  • El reforç de continguts amb la implementació d'objectes d'aprenentatge externs (Hot Potatoes, Jclic, Quaderns Virtuals…). Així el professorat:
    • Pot presentar aquests objectes d’aprenentatge, explicar-ne les característiques principals i orientar sobre el seu funcionament per a una resolució correcta per part de l’alumnat.
    • En alguns casos pot fer el seguiment de la resolució (per exemple en quin moment de resolució es troba l’elaboració d’una webquest).
    • Pot fer correccions col·lectives de les activitats que es plantegen en aquests objectes d’aprenentatge.
  • Fer de l'error una font d'aprenentatge. Perquè els continguts treballats a l’aula passin a convertir-se en coneixements correctes per a l’alumnat, cal que es produeixi un procés de transacció. En aquest procés hi ha de jugar un paper molt destacat la correcció de les activitats que el docent hagi dissenyat per a l’assoliment dels objectius competencials previstos. La correcció es pot fer de dues maneres: individual i col·lectiva. Les eines que ens proporciona una PDI permeten millorar el procés de correcció, car faciliten la reproducció exacta de la seqüència que un determinat alumne ha seguit per a la realització d’un exercici, és el cas de l’enregistrador i el reproductor. Amb la primera es pot enregistrar la realització de l’exercici per part de l’alumne i amb la segona es pot reproduir i interactuar sobre els diferents moments de la seqüència.
  • Introducció d'elements motivacionals. Aplicacions com el focus faciliten la motivació i la concreció dels continguts d'aprenentatge, i essencialment, la necessitat de centrar l'atenció en aspectes concrets d'aquells continguts que es presenten i es treballen a l'aula.
  • L'anticipació de continguts. Mitjançant la utilització de l'ombra de pantalla (cortina) que cobreix (de manera parcial o completa) informacions bàsiques del contingut que s'esta treballant a l'aula, el docent pot preparar activitats que permetin arribar, mitjançant la deducció o la inducció, a les conclusions previstes o no.
  • La classificació d'elements didàctics. L’organització de la informació recuperada és bàsica per a una manipulació que permeti transformar-la en coneixement. Sovint, mitjançant un procés de cerca, recupereu nombrosos elements (imatges, textos, arxius flash, arxius de so…) que utilitzareu per a l’elaboració d’activitats. Aquests elements s’han d’organitzar de manera coherent perquè tinguin la utilitat que els voleu donar. Generalment s’usa l’opció de les carpetes i subcarpetes del Windows. La Galeria dels programaris de gestió de les PDI és una altra opció.
  • Contrastar informació de tota mena. L'accés ràpid i segur a fonts diverses d'informació a través de la connexió a la xarxa permet al docent mostrar les diferents maneres de tractar l'esmentada informació segons el mitjà utilitzat.
  • Activitats basades en el diàleg, el debat o en els processos de presa de decisions es veuen reforçades. La PDI, ja s'ha comentat abans, és una eina que facilita que l'alumnat centri l'atenció. Si a aquest avantatge s'hi afegeix un giny tecnològic com les consoles de resposta immediata, es comprovarà com la participació en la resolució d'activitats o la participació en debats s'incrementa a l'aula.
  • Perifèrics com les consoles de resposta immediata abans esmentades, les tauletes digitalizadores o el visualitzador digital també faciliten l'atenció a necessitats educatives especials, de manera que l'alumnat pot participar en la presa de decisions, respondre qüestionaris, visualitzar fàcilment alguns dels processos que es realitzen a l'aula. Algunes webs mostren eines per a l'escola inclusiva molt vàlides per a PDI.
  • La socialització i la interconnexió amb altres aules o centres educatius per videoconferència.
  • Permet treballar la imaginació i la creativitat. Davant d'una obra d'art, una fotografia o qualsevol altra imatge, amb el diàleg com a principal eina, els alumnes poden canviar la realitat que la imatge mostra. Es tracta d'analitzar la realitat per canviar-la.
Publicat per a Cap comentari:

Les presentacions són un model didàctic

En l’acció docent i des del punt de vista dialògic, el terme presentació engloba accions com la presentació pròpiament dita, l’explicació, l’exposició o la conclusió. S’entén que aquestes accions:

  • Les poden dur a terme tan el professorat com l’alumnat. El professorat presenta, explica, exposa i fa conclusions sobre els continguts que conformen el currículum. L’alumnat presenta, explica, exposa i fa conclusions sobre allò que ha treballat a l’aula, ha cercat o ha elaborat.
  • Serveixen per presentar recursos d’origen divers: elaboració pròpia, d’un treball individual o col·lectiu, d’una cerca a Internet, de llibres de text digitals, fins i tot, els resultats d’un debat o discussió col·lectiva o de la realització d’unes activitats (correcció)…
Com fer bones presentacions.

I per acabar una mostra de presentacions que es poden veure en lìnia.
Publicat per a Cap comentari:

El factor dialògic és la clau de la interactivitat

En el conjunt de missatges del professorat al grup-classe, a alumnes de forma individual o a determinats grups de treball i la seva mediació dialògica en qualsevol fase de resolució d'una activitat hi intervé una semiòtica del discurs docent, i tenint en compte els models didàctics usats a l’aula que giren al voltant de la relació que s'estableix entre el professorat, l'alumnat i els continguts de l'aprenentatge, aquest discurs sol tenir aquestes possibles dimensions:
  • La dimensió instructiva, que és la que brolla del coneixement i del domini de la matèria per part del professorat. S’adreça bàsicament a la transmissió de continguts. És una dimensió eminentment expositiva on es repeteixen les idees clau, i els continguts predominants que s'hi exposen són conceptuals i de caràcter objectiu. Des del punt de vista lingüístic, en la dimensió instructiva hi predomina la funció representativa, és a dir, tot allò que s'hi exposa és verificable. S'usen les oracions complexes.
  • La dimensió afectiva és la practicada especialment a parvulari i als cicles inicial i mitjà d’educació primària. Es caracteritza per un diàleg constant amb l'alumnat i per la importància que es dóna a la comunicació no verbal: contacte visual amb l’alumnat, gestos d’aprovació… Des del punt de vista lingüístic, en la dimensió afectiva hi predomina la funció expressiva, en què l'emissor exterioritza les seves actituds i emocions. El llenguatge usat és personal, afavoreix intersubjectivitat i sol incloure termes col·loquials.
  • La dimensió motivacional és de molta eficàcia en el procés d’ensenyament–aprenentatge. És bàsica per a la presentació de nous continguts i ha de ser rica en exemplificacions. Ha d'incloure aspectes com els canvis de to i de ritme i les pauses i silencis. L'harmonia entre els elements verbals i no verbals és essencial. El llenguatge usat ha de ser evocador i suggerent i versàtil i dinàmic.
  • La dimensió social és la base d'un discurs afavoridor del desenvolupament personal, la cohesió grupal i la vida en comunitat i fomenta la interacció a l'aula (debats, presentacions, col·loquis…). Té una forta càrrega ideològica i el discurs sol ser de caràcter subjectiu. L'exhortació i l'argumentació són en la base d'aquesta dimensió. Des del punt de vista lingüístic, en la dimensió social hi predomina la funció connativa, de mandat, de pregunta que pretèn assolir una reacció del receptor.
  • La dimensió ètica, que es pot considerar inherent a la pràctica educativa, facilita el treball del raonament moral. El diàleg és la base del treball a l'aula. Des del punt de vista lingüístic, en la dimensió ètica hi predomina la funció preceptiva per facilitar l'adquisició d'hàbits. Els termes abstractes hi tenen una presència considerable.
Es podria convenir que quantes més d’aquestes dimensions adquireixi el discurs docent més formatiu serà. A aquesta semiòtica del discurs docent hi cal afegir l’estil d’interacció que en la facilitació de continguts es vol tenir amb el grup-classe. Bàsicament els estils discursius poden ser:
  • Informatius. Centrats en la descripció i la narració. S’apliquen per anunciar, definir, ordenar, clarificar o comparar les característiques, qualitats, accions, processos, situacions…
  • Explicatius. Quan el que convé no és només trasmetre un determinat concepte sinó també saber-ne el perquè, cal fer un pas més cap a la comprensió i l’establiment de diverses relacions entre conceptes per analitzar-ne les causes.
  • Argumentatius. Des d’una perspectiva més crítica, serà en la confrontació de les interpretacions de la realitat on es podrà fer que l’alumnat funcioni més autònomament i faci funcionar els seus coneixements, evolucionant-los, reconstruint-los i generant-ne de nous amb l’acompanyament constant del docent. Aquest discurs comporta la capacitat de dubtar, rebatre, persuadir… i només serà eficient si compta amb una bona implicació de l’alumnat.
Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)