Perifèrics

L’optimització d’una eina com la pissarra digital interactiva es veu afavorida per l’ús de perifèrics. Entre els que donen un valor afegit a l’acció docent que té com a base la PDI destaquen el visualitzador digital, les consoles de resposta i les tauletes digitalitzadores.

a) El visualitzador digital o càmera lectora de documents

És un perifèric que connectat a través de l’ordinador o d’un videoprojector projecta imatges, documents digitalitzats, fotografies, esquemes i gràfics, textos manuscrits, retalls de premsa escrita i cossos tridimensionals. En general es tracta d’una eina que afavoreix la motivació i l’atenció de l’alumnat i que permet la presència a l’aula de tot un seguit de recursos que faciliten la comprensió de l’alumnat en determinats temes.
Els visualitzadors generalment incorporen les possibilitats d’una videocàmera, una càmera de fotos i el clàssic projector, amb les quals es poden capturar i mostrar en temps real els objectes de projecció des del mateix original. La videocàmera que tenen incorporada alguns visualitzadors permet projectar vídeo en directe de qualsevol activitat, des d’una reacció química o un experiment de física, fins a capturar la imatge a través del visor d’un microscopi.
Per poder utilitzar totes les possibilitats que dóna una eina com aquesta cal instal·lar a l’ordinador el programari específic del visualitzador. Més informació sobre el visualitzador digital i la seva possibilitat de compatibilitzar-se amb una PDI.

b) Les consoles de resposta

Són sistemes basats en la resposta a l’aprenentatge (learner response systems). Mitjançant aquest sistema l’alumnat pot respondre a les preguntes realitzades pel professorat amb un comandament a distància mentre un programari captura les seves respostes i les presenta al tauler.
El kit de les consoles de resposta sol estar format per un programari, uns comandaments a distància i un receptor que permet al professorat obtenir respostes de forma immediata a preguntes concretes, per tal de comprovar la comprensió d’allò que en aquell moment s’està treballant a l’aula.
El tipus de preguntes que es poden crear són variades: de respostes múltiples, veritable o fals, amb més d’una resposta correcta… També són una bona eina per a la realització d’activitats participatives.

c) La tauleta digitalitzadora o tauleta gràfica

És un dispositiu que permet l’elaboració de gràfics diversos sobre una pantalla i per extensió sobre un tauler. Consisteix en una petita superfície damunt la qual un llapis especial assenyala unes coordenades que, un cop processades per l'ordinador, són visualitzades sobre la pantalla i/o tauler. Es pot usar per dibuixar, pintar o escriure directament en les aplicacions que ho permeten (dibuix, pintura i escriptura lliure sobre l’àrea sensible com si d’un llapis, retolador, aerògraf o pinzell es tractés).
En aules on encara no es disposa d’ordinadors per a l’alumnat el teclat i el ratolí inalàmbric són dos perifèrics, d’entrada, indispensables.

Objectes d’aprenentatge elaborats a partir d’altres eines d’autor

Els objectes d’aprenentatge més utilitzats a l’aula són els que s’elaboren amb eines d’autor com JClic, Quaderns Virtuals, Hot Potatoes i Flash, així com els que tenen com a base un programa de presentacions o un editor de pàgines web.

• Objectes creats a partir d’eines d’autors basades en una Java Virtual Machine: JClic, Quaderns Virtuals, Hot Potatoes…
• Flash com les Mini Unitats didàctiques (MUD) de l’edu365.cat.
• Programes de presentacions. Un exemple ho són recursos didàctics de geografia, publicats a la XTEC.
• Pàgines web com les WebQuest, les Caceres del tresor o bé Unitats didàctiques…

Uns altres objectes d’aprenentatge són els SCORM (Sharable Content Object Reference Model). Els SCORM funcionen com un paquet que pot incloure pàgines web, gràfics, programes Javascript, presentacions Flash i qualsevol altre element que sigui funcional dins una pàgina web. Per a la seva creació s’utilitzen uns programaris de codi lliure, el més conegut dels quals és el Reload. Una de les principals característiques d'aquests objectes és la seva integració en entorns virtuals d’aprenentatge (EVEA). La plataforma més coneguda és el Moodle.

Fonts de programari per a PDI (repositoris)

Una font de programari, també anomenada repositori, és un lloc centralitzat on s'emmagatzemen i es mantenen paquets de programari, habitualment en bases de dades o arxius informàtics.
A la pràctica anterior s’ha explicat que el programari de les PDI pot actuar com a eina d’autor per a la creació d’objectes d’aprenentatge. A la xarxa es poden trobar nombrosos repositoris que recullen aquests objectes d’aprenentatge tan específics. A continuació s'enuncien algunes fonts de programari amb arxius elaborats amb el programari de l’SmartBoard, Interwrite i Mimio.

• Biblioteca de materials per a les PDI, dins de la biblioteca de recursos digitals per a l’aula Alexandria, presenta recursos elaborats amb diversos programaris per a PDI.
• Aplicacions didàctiques per a PDI, dins www.pissarresdigitals.info, recull recursos elaborats amb l’Smart Notebook. Aquests materials són producte de l’activitat diària a l’aula (en català).
• Interwriteworkspace lesson library, dins de www.einstruction.com, presenta un conjunt de recursos elaborats amb l’Interwrite Workspace (en anglès).
• Lessons Plans & Activites, des del portal Mimio Connect, recull recursos elaborats amb el Mimio Studio (en anglès).

Què es pot fer amb una pissarra digital interactiva a l'aula?

Dinàmiques habituals a les aules tenen amb l'ús de la PDI una important amplificació derivada de la seva potencialitat tecnològica:

• Exposicions i explicacions (descripcions, argumentacions, enumeracions…) temàtiques. Les quals poden ser a partir de materials propis o d'altri: llibres de text digitals, blocs, web, és a dir tots aquells recursos que puguin contenir les informacions bàsiques per al treball a l'aula. Les exposicions que el professorat fa poden anar acompanyades de preguntes de comprovació in situ sobre els coneixements de l'alumnat. Amb aquesta acció l'estudiant pot presentar allò que ha cercat o el resultat d'un treball, en fi, l'estudiant també pot fer de docent.
• Seguiment d'activitats individuals o col·lectives. La pissarra digital interactiva permet comprovar les dificultats amb què es troba l'alumnat en realitzar activitats d'aprenentage, ja sigui de manera individual o col·lectiva, en plataformes d'e-learning.
• Posada en comú d'activitats individuals o col·lectives. De la mateixa manera que es fa el seguiment de les activitats que es realitzen individualment i col·lectivament en una plataforma d'e-learning, també es pot fer la correcció col·lectiva.
• Anàlisi visual i composició artística. Així es pot usar la PDI per:
  • Analitzar gràficament la composició de fotografies, per exemple fixant-se en els centres d'interès, les tensions compositives o les qüestions d'il·luminació i d'equilibri.
  • Fer una anàlisi formal d'una obra d’art, per exemple dibuixant les línies que marquen la composició, subratllant-ne el cànon, marcant la perspectiva o reconeixent les formes geomètriques predominants.
• El reforç de continguts amb la implementació d'objectes d'aprenentatge externs (Hot Potatoes, Jclic, Quaderns Virtuals…). Així el professorat:
  • Pot presentar aquests objectes d’aprenentatge, explicar-ne les característiques principals i orientar sobre el seu funcionament per a una resolució correcta per part de l’alumnat.
  • En alguns casos pot fer el seguiment de la resolució (per exemple en quin moment de resolució es troba l’elaboració d’una webquest).
  • Pot fer correccions col·lectives de les activitats que es plantegen en aquests objectes d’aprenentatge.
• Fer de l'error una font d'aprenentatge. Perquè els continguts treballats a l’aula passin a convertir-se en coneixements correctes per a l’alumnat, cal que es produeixi un procés de transacció. En aquest procés hi ha de jugar un paper molt destacat la correcció de les activitats que el docent hagi dissenyat per a l’assoliment dels objectius competencials previstos. La correcció es pot fer de dues maneres: individual i col·lectiva. Les eines que ens proporciona una PDI permeten millorar el procés de correcció, car faciliten la reproducció exacta de la seqüència que un determinat alumne ha seguit per a la realització d’un exercici, és el cas de l’enregistrador i el reproductor. Amb la primera es pot enregistrar la realització de l’exercici per part de l’alumne i amb la segona es pot reproduir i interactuar sobre els diferents moments de la seqüència.
• Introducció d'elements motivacionals. Aplicacions com el focus faciliten la motivació i la concreció dels continguts d'aprenentatge, i essencialment, la necessitat de centrar l'atenció en aspectes concrets d'aquells continguts que es presenten i es treballen a l'aula.
• L'anticipació de continguts. Mitjançant la utilització de l'ombra de pantalla (cortina) que cobreix (de manera parcial o completa) informacions bàsiques del contingut que s'esta treballant a l'aula, el docent pot preparar activitats que permetin arribar, mitjançant la deducció o la inducció, a les conclusions previstes o no.
• La classificació d'elements didàctics. L’organització de la informació recuperada és bàsica per a una manipulació que permeti transformar-la en coneixement. Sovint, mitjançant un procés de cerca, recupereu nombrosos elements (imatges, textos, arxius flash, arxius de so…) que utilitzareu per a l’elaboració d’activitats. Aquests elements s’han d’organitzar de manera coherent perquè tinguin la utilitat que els voleu donar. Generalment s’usa l’opció de les carpetes i subcarpetes del Windows. La Galeria dels programaris de gestió de les PDI és una altra opció.
• Contrastar informació de tota mena. L'accés ràpid i segur a fonts diverses d'informació a través de la connexió a la xarxa permet al docent mostrar les diferents maneres de tractar l'esmentada informació segons el mitjà utilitzat.
• Activitats basades en el diàleg, el debat o en els processos de presa de decisions es veuen reforçades. La PDI, ja s'ha comentat abans, és una eina que facilita que l'alumnat centri l'atenció. Si a aquest avantatge s'hi afegeix un giny tecnològic com les consoles de resposta immediata, es comprovarà com la participació en la resolució d'activitats o la participació en debats s'incrementa a l'aula.
• Perifèrics com les consoles de resposta immediata abans esmentades, les tauletes digitalizadores o el visualitzador digital també faciliten l'atenció a necessitats educatives especials, de manera que l'alumnat pot participar en la presa de decisions, respondre qüestionaris, visualitzar fàcilment alguns dels processos que es realitzen a l'aula. Algunes webs mostren eines per a l'escola inclusiva molt vàlides per a PDI.
• La socialització i la interconnexió amb altres aules o centres educatius per videoconferència.
• Permet treballar la imaginació i la creativitat. Davant d'una obra d'art, una fotografia o qualsevol altra imatge, amb el diàleg com a principal eina, els alumnes poden canviar la realitat que la imatge mostra. Es tracta d'analitzar la realitat per canviar-la.

Les presentacions són un model didàctic

En l’acció docent i des del punt de vista dialògic, el terme presentació engloba accions com la presentació pròpiament dita, l’explicació, l’exposició o la conclusió. S’entén que aquestes accions:

• Les poden dur a terme tan el professorat com l’alumnat. El professorat presenta, explica, exposa i fa conclusions sobre els continguts que conformen el currículum. L’alumnat presenta, explica, exposa i fa conclusions sobre allò que ha treballat a l’aula, ha cercat o ha elaborat.
• Serveixen per presentar recursos d’origen divers: elaboració pròpia, d’un treball individual o col·lectiu, d’una cerca a Internet, de llibres de text digitals, fins i tot, els resultats d’un debat o discussió col·lectiva o de la realització d’unes activitats (correcció)…

Com fer bones presentacions.

I per acabar una mostra de presentacions que es poden veure en lìnia.

El factor dialògic és la clau de la interactivitat

En el conjunt de missatges del professorat al grup-classe, a alumnes de forma individual o a determinats grups de treball i la seva mediació dialògica en qualsevol fase de resolució d'una activitat hi intervé una semiòtica del discurs docent, i tenint en compte els models didàctics usats a l’aula que giren al voltant de la relació que s'estableix entre el professorat, l'alumnat i els continguts de l'aprenentatge, aquest discurs sol tenir aquestes possibles dimensions:

• La dimensió instructiva, que és la que brolla del coneixement i del domini de la matèria per part del professorat. S’adreça bàsicament a la transmissió de continguts. És una dimensió eminentment expositiva on es repeteixen les idees clau, i els continguts predominants que s'hi exposen són conceptuals i de caràcter objectiu. Des del punt de vista lingüístic, en la dimensió instructiva hi predomina la funció representativa, és a dir, tot allò que s'hi exposa és verificable. S'usen les oracions complexes.

• La dimensió afectiva és la practicada especialment a parvulari i als cicles inicial i mitjà d’educació primària. Es caracteritza per un diàleg constant amb l'alumnat i per la importància que es dóna a la comunicació no verbal: contacte visual amb l’alumnat, gestos d’aprovació… Des del punt de vista lingüístic, en la dimensió afectiva hi predomina la funció expressiva, en què l'emissor exterioritza les seves actituds i emocions. El llenguatge usat és personal, afavoreix intersubjectivitat i sol incloure termes col·loquials.

• La dimensió motivacional és de molta eficàcia en el procés d’ensenyament–aprenentatge. És bàsica per a la presentació de nous continguts i ha de ser rica en exemplificacions. Ha d'incloure aspectes com els canvis de to i de ritme i les pauses i silencis. L'harmonia entre els elements verbals i no verbals és essencial. El llenguatge usat ha de ser evocador i suggerent i versàtil i dinàmic.

• La dimensió social és la base d'un discurs afavoridor del desenvolupament personal, la cohesió grupal i la vida en comunitat i fomenta la interacció a l'aula (debats, presentacions, col·loquis…). Té una forta càrrega ideològica i el discurs sol ser de caràcter subjectiu. L'exhortació i l'argumentació són en la base d'aquesta dimensió. Des del punt de vista lingüístic, en la dimensió social hi predomina la funció connativa, de mandat, de pregunta que pretèn assolir una reacció del receptor.

• La dimensió ètica, que es pot considerar inherent a la pràctica educativa, facilita el treball del raonament moral. El diàleg és la base del treball a l'aula. Des del punt de vista lingüístic, en la dimensió ètica hi predomina la funció preceptiva per facilitar l'adquisició d'hàbits. Els termes abstractes hi tenen una presència considerable.

Es podria convenir que quantes més d’aquestes dimensions adquireixi el discurs docent més formatiu serà. A aquesta semiòtica del discurs docent hi cal afegir l’estil d’interacció que en la facilitació de continguts es vol tenir amb el grup-classe. Bàsicament els estils discursius poden ser:

• Informatius. Centrats en la descripció i la narració. S’apliquen per anunciar, definir, ordenar, clarificar o comparar les característiques, qualitats, accions, processos, situacions…
• Explicatius. Quan el que convé no és només trasmetre un determinat concepte sinó també saber-ne el perquè, cal fer un pas més cap a la comprensió i l’establiment de diverses relacions entre conceptes per analitzar-ne les causes.
• Argumentatius. Des d’una perspectiva més crítica, serà en la confrontació de les interpretacions de la realitat on es podrà fer que l’alumnat funcioni més autònomament i faci funcionar els seus coneixements, evolucionant-los, reconstruint-los i generant-ne de nous amb l’acompanyament constant del docent. Aquest discurs comporta la capacitat de dubtar, rebatre, persuadir… i només serà eficient si compta amb una bona implicació de l’alumnat.

S1X1 - Formació telemàtica específica eduCAT1x1

La base del present bloc de formació és del mòdul 3 d'aquest curs telemàtics del Departament. Si el voleu veure sencer cal clicar aquí.
A més a més des d'aquí podeu veure la resta de mòduls.