Què es pot fer amb una pissarra digital interactiva a l'aula?

Dinàmiques habituals a les aules tenen amb l'ús de la PDI una important amplificació derivada de la seva potencialitat tecnològica:

• Exposicions i explicacions (descripcions, argumentacions, enumeracions…) temàtiques. Les quals poden ser a partir de materials propis o d'altri: llibres de text digitals, blocs, web, és a dir tots aquells recursos que puguin contenir les informacions bàsiques per al treball a l'aula. Les exposicions que el professorat fa poden anar acompanyades de preguntes de comprovació in situ sobre els coneixements de l'alumnat. Amb aquesta acció l'estudiant pot presentar allò que ha cercat o el resultat d'un treball, en fi, l'estudiant també pot fer de docent.
• Seguiment d'activitats individuals o col·lectives. La pissarra digital interactiva permet comprovar les dificultats amb què es troba l'alumnat en realitzar activitats d'aprenentage, ja sigui de manera individual o col·lectiva, en plataformes d'e-learning.
• Posada en comú d'activitats individuals o col·lectives. De la mateixa manera que es fa el seguiment de les activitats que es realitzen individualment i col·lectivament en una plataforma d'e-learning, també es pot fer la correcció col·lectiva.
• Anàlisi visual i composició artística. Així es pot usar la PDI per:
  • Analitzar gràficament la composició de fotografies, per exemple fixant-se en els centres d'interès, les tensions compositives o les qüestions d'il·luminació i d'equilibri.
  • Fer una anàlisi formal d'una obra d’art, per exemple dibuixant les línies que marquen la composició, subratllant-ne el cànon, marcant la perspectiva o reconeixent les formes geomètriques predominants.
• El reforç de continguts amb la implementació d'objectes d'aprenentatge externs (Hot Potatoes, Jclic, Quaderns Virtuals…). Així el professorat:
  • Pot presentar aquests objectes d’aprenentatge, explicar-ne les característiques principals i orientar sobre el seu funcionament per a una resolució correcta per part de l’alumnat.
  • En alguns casos pot fer el seguiment de la resolució (per exemple en quin moment de resolució es troba l’elaboració d’una webquest).
  • Pot fer correccions col·lectives de les activitats que es plantegen en aquests objectes d’aprenentatge.
• Fer de l'error una font d'aprenentatge. Perquè els continguts treballats a l’aula passin a convertir-se en coneixements correctes per a l’alumnat, cal que es produeixi un procés de transacció. En aquest procés hi ha de jugar un paper molt destacat la correcció de les activitats que el docent hagi dissenyat per a l’assoliment dels objectius competencials previstos. La correcció es pot fer de dues maneres: individual i col·lectiva. Les eines que ens proporciona una PDI permeten millorar el procés de correcció, car faciliten la reproducció exacta de la seqüència que un determinat alumne ha seguit per a la realització d’un exercici, és el cas de l’enregistrador i el reproductor. Amb la primera es pot enregistrar la realització de l’exercici per part de l’alumne i amb la segona es pot reproduir i interactuar sobre els diferents moments de la seqüència.
• Introducció d'elements motivacionals. Aplicacions com el focus faciliten la motivació i la concreció dels continguts d'aprenentatge, i essencialment, la necessitat de centrar l'atenció en aspectes concrets d'aquells continguts que es presenten i es treballen a l'aula.
• L'anticipació de continguts. Mitjançant la utilització de l'ombra de pantalla (cortina) que cobreix (de manera parcial o completa) informacions bàsiques del contingut que s'esta treballant a l'aula, el docent pot preparar activitats que permetin arribar, mitjançant la deducció o la inducció, a les conclusions previstes o no.
• La classificació d'elements didàctics. L’organització de la informació recuperada és bàsica per a una manipulació que permeti transformar-la en coneixement. Sovint, mitjançant un procés de cerca, recupereu nombrosos elements (imatges, textos, arxius flash, arxius de so…) que utilitzareu per a l’elaboració d’activitats. Aquests elements s’han d’organitzar de manera coherent perquè tinguin la utilitat que els voleu donar. Generalment s’usa l’opció de les carpetes i subcarpetes del Windows. La Galeria dels programaris de gestió de les PDI és una altra opció.
• Contrastar informació de tota mena. L'accés ràpid i segur a fonts diverses d'informació a través de la connexió a la xarxa permet al docent mostrar les diferents maneres de tractar l'esmentada informació segons el mitjà utilitzat.
• Activitats basades en el diàleg, el debat o en els processos de presa de decisions es veuen reforçades. La PDI, ja s'ha comentat abans, és una eina que facilita que l'alumnat centri l'atenció. Si a aquest avantatge s'hi afegeix un giny tecnològic com les consoles de resposta immediata, es comprovarà com la participació en la resolució d'activitats o la participació en debats s'incrementa a l'aula.
• Perifèrics com les consoles de resposta immediata abans esmentades, les tauletes digitalizadores o el visualitzador digital també faciliten l'atenció a necessitats educatives especials, de manera que l'alumnat pot participar en la presa de decisions, respondre qüestionaris, visualitzar fàcilment alguns dels processos que es realitzen a l'aula. Algunes webs mostren eines per a l'escola inclusiva molt vàlides per a PDI.
• La socialització i la interconnexió amb altres aules o centres educatius per videoconferència.
• Permet treballar la imaginació i la creativitat. Davant d'una obra d'art, una fotografia o qualsevol altra imatge, amb el diàleg com a principal eina, els alumnes poden canviar la realitat que la imatge mostra. Es tracta d'analitzar la realitat per canviar-la.